Sant Honorat (per Coll de Mur)
Inici i final: Refugi de Cortiuda
Durada: 4 h. 30 min.
Desnivell: 600 m.
Dificultat: Mitjana degut al pas aèri assegurat amb cadenes passat Coll de Mur.
Si el Corb és l’encant, Sant Honorat és la màgia. El bloc de conglomerat que el conforma i els seus capricis naturals fan que el paissatge sigui únic en tot moment, amb racons que ofereixen formacions espectaculars i fan d’aquest espai un món màgic. Un espai impregnat d’un silenci pur i intens que dóna al marc geogràfic i geològic que ens envolta una gran força que ens farà gaudir d’una manera especial aquesta magnífica excursió.
L’excursió
Sortim del refugi i ens dirigim cap a les runes del poble vell de Cortiuda. Seguim avall per la pista i al cap de pocs metres agafem el trencall cap a cal Tejan en direcció oposada. Deixem el trencall a cal Tejan a la dreta i continuem per la pista que voreja el camp fins a situar-nos entre la casa i el Tossal de la Masia. Al cap de poc la pista es converteix en camí (a l’alçada d’una bassa quadrada de construcció). El camí agafa direcció Est i comença a baixar cap al Corb i Sant Honorat. Anem baixant pel bosc fins al Coll de Miamorta. Les vistes són magnífiques i al cap de poc, en lleugera pujada enllaçem amb la pista que ve de Cal Torrent i Peramola i que condueix al Corb. Una vegada arribem als peus de la mola de pedra, després d’un petit tram de pujada pel conglomerat, trobarem un cartell indicador cap a coll de Mur, direcció a l’esquerra, o cap a la casa del Corb, a la dreta (45 min.).
Girem a l’esquerra per la pista ben marcada i en pocs minuts arribem a l’accés a Coll de Mur (o coll de Mu) que queda a l’esquerra. Aquest coll, obert de Sud-Est a Nord-Oest, fa de divisòria entre el Corb i Sant Honorat, les dues grans unitats rocoses que conferèixen aquest massís de conglomerat, però és un idret especial, diuen que tel·lúric, amb unes vistes espectaculars. A més és un inesperat eix de camins ja que sense vegetació i amb pocs punts de referència, és una porta a excursions úniques.
Al fons del coll i al peu de la Roca Llarga, s’inicia pel costat dret de la roca el camí increïble que fa el llarg flanqueig del vessant Sud de Sant Honorat. Els primers trams són els més impressionants, on caldrà parar molta atenció si la roca està mullada o glaçada, en aquest cas serà recomanable fer mitja volta i no arriscar-nos a creuar-hi. És per això que aquest pas està assegurat amb cadenes. Passat aquest tram aèri ja podem admirar a l’altre vessant el gran arc de pedra del barranc del Corb, que sembla ser el pont de roca natural més gran de Catalunya. En tot cas, el ràpel que el que creua en el descens del barranc del Corb és espectacular!. Continuem el flanqueig fins al fons per creuar el primer barranc, el qual desguassa sobre la Catedral, una gran i autèntica bauma que queda sota els nostres peus. Una vegada creuem el barranc val la pena sortir del camí uns metres cap a la vall per a contemplar de més a prop l’arc de pedra, la Catedral (que abans quedava sota els nostres peus) i el barranc del Rombau (o de la font viva). retrocedim per a tornar al camí i després d’un tram amb vegetació tornem a enclotar-nos i creuem un altre barranc, seguim flanquejant i quan de nou, ens endinsem entre els plecs de Sant Honorat veiwm davant nostre la increïble agulla dels tres ponts. El nom ve donat perquè la conformen tres pilars gegants de roca. La via d’escalada que la recorre i que culmina al seu cim té un descens idíl·lic, doncs es tracta d’un ràpel volat de 50 m. que baixa pel bell mig d’aquests tres pilars de roca. Seguim el nostre flanqueig i creuem el barranc de Sant Honorat, passarem per sota la Paret de Mú, del Sentinella dels tres ponts, la capriciosa Agulla del Manguito, i l’Agulla Smeagol, la qual ens dona pas per un petit coll amb l’Agulla del Camí a l’altre costat i el Peller Gros a baix. Per evitar perdre’ns haurem de cercar algunes fites, que ens conduiràn entre trams boscosos i àrids ja cap al vessant Sud de Sant Honorat. Cal seguir sempre flanquejant per sota les parets, el camí és a vegades perdedor i va fent petites pujades i baixades, alternant obagues amb grèvols, teixos, boixos i algun pi. És en un d’aquests trams amb vegetació que trobarem l’ellaçament, amb el sender que puja al cim de la mola de Sant Honorat provinent del barranc del Rombau que ens queda al Sud (1 h. 45 min.)
El Vessant Est de l’Agulla del camí a l’esquerra i les veïnes Agulles Smeagol i del Manguito
Continuem ara, en forta pujada, per arribar aviat a un coll on enllaçem amb una pista ample i on hi trobarem un indicador: a la dreta baixariem cap a Castell-llebre, però ens dirigim a l’esquerra en direcció al cim de Sant Honorat. Al cap de poc la pista mor i trobarem un rètol amb un mapa i una pedra conmemorativa que ens indica el punt on som. Seguim el camí i ens endinsem en un tram boscós i continuem per un tram rocós de conglomerat que ens mena a l’escala d’accés a l’altiplà de Sant Honorat, on trobem les runes de l’ermita que data de 1719. (2 h. 15 min.). Al Nord s’ens obre una vista espectacular i aèria de l’embassament d’oliana i el Cogulló de Turp coronant un marc idíl·lic amb el Coscollet a l’Oest de l’embassament. A l’Oest la Serra d’Aubenç i Cortiuda, al Sud-Oest el Corb i si ens hi fixem amb deteniment, podem observar fins i tot al Sud-Est Montserrat. En aquest altiplà hi podem trobar vestigis de l’antic convent, com una cistèrna o les mateixes runes del convent. Només cal ser prudent i no acostar-nos als espedats de més de 200 m d’alçada que ens envolten. Desfem el camí de pujada i a la nostra esquerra podem observar el Roc de la Presó. Seguim les mateixes indicacions que hem pres pujant, deixant a l’esquerra la pista que baixa cap a Castell-llebre i el Roc del Rombau, tot seguint les indicacions a Can Boix i la ruta del Corb. Podem desfer el camí que hem pres de pujada o bé allargar la ruta si continuem baixant en direcció a la font viva, si ho fem així, als vint minuts de baixar trobarem a la dreta les restes d’unes baumes obrades que havien estat habitades, i es diu, que un esforndrament va enxampar tota una família sota els rocs. Poc més avall arribem al fons del barranc en una cruïlla clau (3 h. 5 min.), on el sender que porta a la Font Viva marxa a la dreta i a l’esquerra baixaríem a Cal Boix. Just per sota de la cruïlla, saltant la canalització de l’aigua i creuant el llit del torrent, trobarem un corriol que s’enfila per l’altre vessant. És un camí no indicat que puja cap a la casa de Cerveró, la qual podem visitar o seguir amunt fins enllaçar la pista que volta el Corb (3 h. 30 min.). Agafem la pista a la dreta i còmodament anem voltant el Corb, passem pel trencall del Coll de Mur que haviem agafat a l’inici i continuem desfent primer la pista d’on veniem i després el camí de la collada de Miamorta fins al Refugi de Cortiuda (4 h. 30 min.)
El Roc de la Presó
Sant Honorat (per Coll de Mur)
Inici i final: Refugi de Cortiuda
Durada: 4 h. 30 min.
Desnivell: 600 m.
Dificultat: Mitjana degut al pas aèri assegurat amb cadenes passat Coll de Mur.
Si el Corb és l’encant, Sant Honorat és la màgia. El bloc de conglomerat que el conforma i els seus capricis naturals fan que el paissatge sigui únic en tot moment, amb racons que ofereixen formacions espectaculars i fan d’aquest espai un món màgic. Un espai impregnat d’un silenci pur i intens que dóna al marc geogràfic i geològic que ens envolta una gran força que ens farà gaudir d’una manera especial aquesta magnífica excursió.
L’excursió
Sortim del refugi i ens dirigim cap a les runes del poble vell de Cortiuda. Seguim avall per la pista i al cap de pocs metres agafem el trencall cap a cal Tejan en direcció oposada. Deixem el trencall a cal Tejan a la dreta i continuem per la pista que voreja el camp fins a situar-nos entre la casa i el Tossal de la Masia. Al cap de poc la pista es converteix en camí (a l’alçada d’una bassa quadrada de construcció). El camí agafa direcció Est i comença a baixar cap al Corb i Sant Honorat. Anem baixant pel bosc fins al Coll de Miamorta. Les vistes són magnífiques i al cap de poc, en lleugera pujada enllaçem amb la pista que ve de Cal Torrent i Peramola i que condueix al Corb. Una vegada arribem als peus de la mola de pedra, després d’un petit tram de pujada pel conglomerat, trobarem un cartell indicador cap a coll de Mur, direcció a l’esquerra, o cap a la casa del Corb, a la dreta (45 min.).
Girem a l’esquerra per la pista ben marcada i en pocs minuts arribem a l’accés a Coll de Mur (o coll de Mu) que queda a l’esquerra. Aquest coll, obert de Sud-Est a Nord-Oest, fa de divisòria entre el Corb i Sant Honorat, les dues grans unitats rocoses que conferèixen aquest massís de conglomerat, però és un idret especial, diuen que tel·lúric, amb unes vistes espectaculars. A més és un inesperat eix de camins ja que sense vegetació i amb pocs punts de referència, és una porta a excursions úniques.
Al fons del coll i al peu de la Roca Llarga, s’inicia pel costat dret de la roca el camí increïble que fa el llarg flanqueig del vessant Sud de Sant Honorat. Els primers trams són els més impressionants, on caldrà parar molta atenció si la roca està mullada o glaçada, en aquest cas serà recomanable fer mitja volta i no arriscar-nos a creuar-hi. És per això que aquest pas està assegurat amb cadenes. Passat aquest tram aèri ja podem admirar a l’altre vessant el gran arc de pedra del barranc del Corb, que sembla ser el pont de roca natural més gran de Catalunya. En tot cas, el ràpel que el que creua en el descens del barranc del Corb és espectacular!. Continuem el flanqueig fins al fons per creuar el primer barranc, el qual desguassa sobre la Catedral, una gran i autèntica bauma que queda sota els nostres peus. Una vegada creuem el barranc val la pena sortir del camí uns metres cap a la vall per a contemplar de més a prop l’arc de pedra, la Catedral (que abans quedava sota els nostres peus) i el barranc del Rombau (o de la font viva). retrocedim per a tornar al camí i després d’un tram amb vegetació tornem a enclotar-nos i creuem un altre barranc, seguim flanquejant i quan de nou, ens endinsem entre els plecs de Sant Honorat veiwm davant nostre la increïble agulla dels tres ponts. El nom ve donat perquè la conformen tres pilars gegants de roca. La via d’escalada que la recorre i que culmina al seu cim té un descens idíl·lic, doncs es tracta d’un ràpel volat de 50 m. que baixa pel bell mig d’aquests tres pilars de roca. Seguim el nostre flanqueig i creuem el barranc de Sant Honorat, passarem per sota la Paret de Mú, del Sentinella dels tres ponts, la capriciosa Agulla del Manguito, i l’Agulla Smeagol, la qual ens dona pas per un petit coll amb l’Agulla del Camí a l’altre costat i el Peller Gros a baix. Per evitar perdre’ns haurem de cercar algunes fites, que ens conduiràn entre trams boscosos i àrids ja cap al vessant Sud de Sant Honorat. Cal seguir sempre flanquejant per sota les parets, el camí és a vegades perdedor i va fent petites pujades i baixades, alternant obagues amb grèvols, teixos, boixos i algun pi. És en un d’aquests trams amb vegetació que trobarem l’ellaçament, amb el sender que puja al cim de la mola de Sant Honorat provinent del barranc del Rombau que ens queda al Sud (1 h. 45 min.)
El Vessant Est de l’Agulla del camí a l’esquerra i les veïnes Agulles Smeagol i del Manguito
Continuem ara, en forta pujada, per arribar aviat a un coll on enllaçem amb una pista ample i on hi trobarem un indicador: a la dreta baixariem cap a Castell-llebre, però ens dirigim a l’esquerra en direcció al cim de Sant Honorat. Al cap de poc la pista mor i trobarem un rètol amb un mapa i una pedra conmemorativa que ens indica el punt on som. Seguim el camí i ens endinsem en un tram boscós i continuem per un tram rocós de conglomerat que ens mena a l’escala d’accés a l’altiplà de Sant Honorat, on trobem les runes de l’ermita que data de 1719. (2 h. 15 min.). Al Nord s’ens obre una vista espectacular i aèria de l’embassament d’oliana i el Cogulló de Turp coronant un marc idíl·lic amb el Coscollet a l’Oest de l’embassament. A l’Oest la Serra d’Aubenç i Cortiuda, al Sud-Oest el Corb i si ens hi fixem amb deteniment, podem observar fins i tot al Sud-Est Montserrat. En aquest altiplà hi podem trobar vestigis de l’antic convent, com una cistèrna o les mateixes runes del convent. Només cal ser prudent i no acostar-nos als espedats de més de 200 m d’alçada que ens envolten. Desfem el camí de pujada i a la nostra esquerra podem observar el Roc de la Presó. Seguim les mateixes indicacions que hem pres pujant, deixant a l’esquerra la pista que baixa cap a Castell-llebre i el Roc del Rombau, tot seguint les indicacions a Can Boix i la ruta del Corb. Podem desfer el camí que hem pres de pujada o bé allargar la ruta si continuem baixant en direcció a la font viva, si ho fem així, als vint minuts de baixar trobarem a la dreta les restes d’unes baumes obrades que havien estat habitades, i es diu, que un esforndrament va enxampar tota una família sota els rocs. Poc més avall arribem al fons del barranc en una cruïlla clau (3 h. 5 min.), on el sender que porta a la Font Viva marxa a la dreta i a l’esquerra baixaríem a Cal Boix. Just per sota de la cruïlla, saltant la canalització de l’aigua i creuant el llit del torrent, trobarem un corriol que s’enfila per l’altre vessant. És un camí no indicat que puja cap a la casa de Cerveró, la qual podem visitar o seguir amunt fins enllaçar la pista que volta el Corb (3 h. 30 min.). Agafem la pista a la dreta i còmodament anem voltant el Corb, passem pel trencall del Coll de Mur que haviem agafat a l’inici i continuem desfent primer la pista d’on veniem i després el camí de la collada de Miamorta fins al Refugi de Cortiuda (4 h. 30 min.)
El Roc de la Presó